Barcelona, 21 juliol de 2010.- El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, considera que l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) hauria de ser més flexible a l’hora d’establir els paràmetres per tal d’accedir als crèdits que atorga.

Segons les estadístiques presentades recentment per XX, només un 15% de les empreses que sol·liciten els crèdits de l’ICO finalment aconsegueixen arribar a ells. Per la CCC, un percentatge tan baix significa un total fracàs per part de l’organisme en la seva funció. Segons Fraile, “la informació que arriba als empresaris fa que les expectatives siguin molt altes, i després de tota la muntanya de papers que has de donar, qui aconsegueix accedir al crèdit es pot considerar que li ha tocat la loteria, perquè realment és molt complicat i són molt pocs qui arriben al final de tot el procés”.

L’Instituto de Crédito Oficial (ICO) ha posat a la seva disposició mitjançant el Programa ICO DIRECTO unes mesures aprovades per al Real Decreto Ley 6/2010 del 9 d’abril de Medidas para el Impulso de la Recuperación Económica y el Empleo. Aquesta iniciativa té com a novetat que els recursos de finançament són facilitats directament per l’ICO, sense necessitat de la participació de l’entitat financera a l’hora de prendre la decisió final de concedir o denegar els recursos sol·licitats.

Dimecres, 21 de juliol de 2010

Barcelona, 21 juliol de 2010.- El secretari general de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Miquel Àngel Fraile, i el director territorial del Banco Santander a Catalunya, Pablo Cigüela, han signat aquest matí un conveni de col·laboració per tal que les pimes i autònoms de la organització empresarial puguin accedir a les línies de finançament que l’Instituto de Crédito Oficial (ICO) ha posat a la seva disposició mitjançant el Programa ICO DIRECTO. Aquesta iniciativa, que s’emmarca dins de les mesures aprovades per al Real Decreto Ley 6/2010 del 9 d’abril de Medidas para el Impulso de la Recuperación Económica y el Empleo, té com a novetat que els recursos de finançament són facilitats directament per l’ICO, sense necessitat de la participació de l’entitat financera a l’hora de prendre la decisió final de concedir o denegar els recursos sol·licitats.

La CCC, com a màxima organització representativa del petit i mitjà comerç a Catalunya, es compromet amb aquest acord a assessorar als seus associats en la tramitació del ICO DIRECTO i a aconsellar la tria del Banco Santander com a entitat bancària per la formalització de les operacions.

Per la seva banda, Banco Santander, que actuarà com a vehicle per a la gestió de les sol·licituds dels interessats, posarà a disposició de la CCC i dels seu associats un número de telèfon 902 per tal de donar resposta a consultes sobre la tramitació i la formalització de les operacions.

Per tal de garantir l’acord, ambdues entitats crearan una comissió integrada per dos membres de cada organisme per tal de fer un seguiment del conveni i controlar la seva  l’execució. Aquest pacte forma part d’un acord marc signat amb la Confederación Española de Comercio (CEC) el passat dia 7 de juliol i té una durada coincident amb la vigència del Programa de Finançament Directa de l’ICO, sempre i quan les dues parts estiguin d’acord i cap d’elles renunciï expressament.

Banco Santander és l’entitat més activa en la comercialització de Línies ICO amb una quota de mercat del 20,2% a 21 de juny de 2010. A més, gràcies a la campanya “Queremos ser tu banco”, més de 230.000 autònoms i comerços han deixat de pagar comissions de servei.

Barcelona, 21 de juny de 2010.- El president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Pere Llorens, rep aquesta tarda el Premi a la Iniciativa Comercial 2010 de la Generalitat de Catalunya per la seva trajectòria professional al món del comerç.

El guardó, atorgat pels membres del jurat, és un reconeixement a la seva constant dedicació, el bon fer i el foment del prestigi de l’activitat comercial de Catalunya amb més de 50 anys de compromís amb les organitzacions dels comerciants.
Pere Llorens està molt il·lusionat amb el premi ja que “sempre he intentat fer el millor per tal de fer del nostre comerç, un comerç amb futur, fort, proper i de qualitat, així que és per a mi tot un honor rebre aquesta distinció, i sobretot, perquè és un premi atorgat pel propi sector, als que els agraeixo molt aquest gest”.

El guardó serà atorgat aquesta tarda al Palau de la Generalitat a les 19 hores.

Sobre Pere Llorens

Pere Llorens és actualment vicepresident de FEPIME, membre de la Junta Directiva de Foment del Treball Nacional, membre de la Càmera de Comerç de Barcelona en la legislatura que acaba de finalitzar, president de la Confederació Española de Comerç (CEC), vicepresident de CEPYME, vocal de la junta directiva de CEOE i membre del consell d’administració d’EuroCommerce. A més, és membre de diferents fundacions de caràcter socials.

Sobre el premi

El Premi a la Iniciativa Comercial reconeix la tasca de persones, empreses i entitats que destaquin per la seva trajectòria professional, per la seva dedicació al sector, perla seva capacitat d’innovació i emprenedoria, per la posada en valor de la funció social del comerç urbà, pel desenvolupament d’estudis o treballs tècnics vinculats al sector comercial o qualsevol altre projecte que contribueixi al prestigi de l’activitat comercial a Catalunya.

Així mateix, la CCC i el CG consideren que després de tres anys i mig i de cinc intents fallits, el Tribunal Constitucional hauria de reconèixer la seva incapacitat o la impossibilitat de dictar una sentència i haurien de ser els seus mateixos membres els qui s’abstinguessin i reclamessin la renovació de la institució.

Pere Llorens i Gaietà Farràs, presidents de la CCC i del CG, respectivament, afirmen que “L’Estatut garanteix un model comercial propi que és el que ha possibilitat que tinguem una oferta comercial diversificada, equilibrada i molt competitiva” i una sentència negativa del Tribunal Constitucional que retallés les competències de la principal Llei catalana i provocaria encara més desafecció entre la ciutadania.

La CCC i el CG continuaran defensant el reconeixement de la identitat catalana, la millora de l’autogovern i l’obtenció d’un finançament just per a tots els ciutadans

La Confederació de Comerç de Catalunya col·labora en la difusió d’aquesta iniciativa entre les entitats d’immigrants amb les quals ha signat convenis en el marc del projecte “El comerç t’acull”.

Miquel Àngel Fraile: L’Eixample és una part emblemàtica de la ciutat. Amb l’Any Cerdà se sentia dir que potser és el símbol més potent de Barcelona per diferenciar-se d’altres ciutats perquè l’Eixample és un model urbanístic amb unes característiques molt específiques, sobretot els xamfrans. La visió que va tenir Cerdà va ser extraordinària.

La Diagonal és una part indiscutible d’aquest Eixample, és un eix del qual deien que era com una autopista que podia comunicar ràpidament dues bandes de la ciutat. Aquesta via ràpida de comunicació s’ha anat transformant al llarg del temps en una via que té una certa comunicació i que permet creuar l’Eixample, però que ja no té les funcions originals. Per a això s’han fet les rondes i tenim altres maneres de poder moure’ns i creuar la ciutat que no pas pel bell mig.

La Diagonal és un eix vertebrador, com l’espina dorsal. Per tant, qualsevol actuació sobre aquesta via té unes implicacions que van més enllà del propi espai local i pròxim, perquè la Diagonal és vital per a la interconnexió mar-muntanya i est-oest.

És veritat que Barcelona necessita recuperar la il•lusió, perquè en aquest moment s’ha perdut. El projecte de la Diagonal és un projecte importantíssim, però no és el gran projecte de Barcelona. El que necessitem és que els ciutadans de Barcelona tinguin il•lusió per la seva ciutat, igual que la tenien a l’època dels Jocs Olímpics o quan la ciutat es transformava en la ciutat de disseny i moderna que és ara.

Hem d’il•lusionar i en aquest cas intentar que els beneficis siguin superiors als perjudicis fins i tot en el moment de la realització. Hi ha un element que per a nosaltres és molt important i que ressaltem aquí: el procés de transformació s’ha de fer molt vigilat i amb molta qualitat. Hem d’evitar que es repeteixin fets com els d’alguns projectes urbanístics del Plan E que estan enfonsant el comerç, com a la zona del carrer Rosselló i Rambla Catalunya o a les estacions de l’AVE.

Com s’han de fer les obres? Garantint un seguiment molt acurat de com es desenvolupa, que es tallin els carrers el temps mínim possible, la qualitat, l’espai, el soroll, la brutícia, com es podrà accedir mentre es faci l’obra, etc.

Els terminis i la manera de fer-ho seran elements a tenir en compte quan s’hagi arribat a un consens del tipus de Diagonal que volem fer. Nosaltres, com a Confederación Española del Comercio, hem fet una guia de bones pràctiques, on es veu la idea que tenim de com s’ha de fer una obra d’aquest tipus. Si no, tots en sortirem perjudicats. S’ha d’intentar minimitzar, donar valor i fins i tot estímuls i compensacions. Després el benefici serà per a tots, però ara el perjudici és només per a uns.

El comerç dóna feina al 40% dels veïns de Barcelona. Per tant, la gent ha d’adonar-se que el comerç és un motor econòmic i que la principal indústria de Barcelona són el comerç, els serveis i el turisme.

M.T. : El cotxe perd importància a Barcelona, ja que només el 15% dels deplaçaments privats a l’interior de la ciutat es realitzen en cotxe particular. L’Ajuntament de Barcelona aposta per “fer de la Diagonal un passeig” i reduir l’espai destinat al vehicle privat. Quina opinió li mereix aquesta iniciativa? S’han d’eliminar carrils destinats al vehicle privat a favor de les bicicletes, els vianants i el transport públic?

M. A. F. : És veritat que les ciutats han de ser còmodes i que es coneixen i s’utilitzen a peu. El 80% de les compres, quotidianes o no quotidianes, les fem a peu. Però pensem que a la ciutat no hi ha d’haver impediments ni barreres perquè la gent pugui entrar-hi en cotxe. Ja ens vam queixar en el seu dia de la idea de posar peatge com a Londres.

Hi va haver un moment en què es va debatre si el passeig de Gràcia s’havia de pacificar i tancar-ne la part central. Nosaltres vam dir que les voreres ja eren com de carrer de vianants, perquè és tan ample que permet compatibilitzar les dues coses.

Jo crec que a la Diagonal pot passar exactament el mateix. Podem aconseguir que hi hagi espais amplis i còmodes sense mobiliari urbà innecessari, ja que a vegades hi ha un excés de paranys que dificulten el moviment. Això permetria la gent es pogués moure d’una manera molt tranquil•la nord-sud i est-oest.

Per tant, hem d’intentar fer una cosa molt complicada: compatibilitzar els modes de mobilitat del vianant, del transport públic, del transport privat, la càrrega i descàrrega, i fins i tot la bicicleta com un altre element a incorporar. Tot això en un espai que és el que és.

Garantir que hi hagi uns fluxos i unes comunitats adequades no és gens fàcil perquè s’ha de prioritzar. Nosaltres prioritzem el vianant i la càrrega i descàrrega, abans fins i tot que el transport públic. Perquè si no hi ha càrrega i descàrrega no pot haver-hi activitat econòmica. Per a nosaltres és un element de proveïment de mercaderies. Hem de fer el possible perquè l’entorn sigui com de bulevard, agradable tant per als veïns -tot i que no n’hi ha tants perquè hi ha moltes oficines i sector terciari- com per als que hi treballen o als qui poden pensar que és un bon lloc per fer-hi alguna activitat comercial o social.

Quan es parla de reduir el trànsit, potser es tracta de racionalitzar-lo. Per exemple, es pot passar amb cotxe per les Rambles, però no hi ha cap ciutadà de Barcelona que pensi que és la millor manera de comunicar el port amb la plaça Catalunya. Per què? Perquè sap que l’espai és el que és i només s’hi ficarà per entrar als carrers o fer algun servei.

Per tant, no es tracta de prohibir sinó de veure quina és la finalitat de l’espai. Si transformem la part central en un espai amb reducció o racionalització del transport públic i privat, el flux de vehicles passarà per altres carrers i generarà altres problemàtiques en carrers col•laterals que suportaran una part del que s’ha tret.

La mobilitat dins de Barcelona és molt pacífica i, segons les nostres dades en els últims anys es manté estable. Fins i tot s’estan mantenint les entrades i sortides. No hi ha situacions com seria un creixement d’un 10% de vehicles cada any. La gent ja sap el que succeeix i que creuar la Diagonal és com creuar les Rambles. Té més flux, però se sap que l’estona és més llarga i que si ho fas és perquè en tens necessitat.

Nosaltres volem que hi hagi suficients carrils: com a mínim n’hi ha d’haver dos de circulació de vehicles en cada sentit, més el transport públic i el tramvia. Creiem que hi ha espai suficient perquè es puguin compatibilitzar aquestes necessitats. No estaríem d’acord en reduir el carril de vehicle privat a un per direcció perquè aleshores seria pràcticament matar aquesta via.

Partint de la importància de l’activitat comercial, creiem que hem de prioritzar el transport públic i la peatonalització. Però també diem que cal deixar un marge per al transport privat, perquè hi ha un tipus de clientela i un tipus de compra que no agafa el transport públic i hem de possibilitar-li l’accés. Estem parlant d’una zona on hi ha establiments que tenen un oferta comercial d’un nivell mitjà-alt i alt. Ens interessa tenir a la ciutat aquest tipus d’oferta potent per a la gent que té capacitat i que necessita venir-hi.

Avui dia, ens agradi o no, el cotxe és indissociable de la nostra vida quotidiana. Hi ha una conscienciació molt important amb els temes ecològics. Precisament avui els cotxes contaminem molt poc, perquè emet més CO² un avió que passa per la ciutat de Barcelona que 10.000 cotxes durant cinc hores. Ningú diu que no passin els avions, perquè els necessitem. Per tant, diria que és important que es tingui en compte l’aparcament privat.

M.T. : El procés de consulta popular sobre la futura reforma de la Diagonal ja està definit. Consistirà en diverses etapes en les quals l’oficina tècnica del consistori recollirà i valorarà les aportacions realitzades pels ciutadans i conclourà a la primavera de 2010 amb una consulta popular, en la qual els barcelonins podran o bé triar entre dos projectes presentats per l’oficina tècnica creada per l’Ajuntament o bé expressar el seu rebuig a ambdós. Quina opinió li mereix aquest procés?

M. A. F. : Estem d’acord amb les consultes per recollir opinions però al final s’haurà de prendre una decisió d’autoritat, perquè caldrà definir un projecte. I el projecte no serà al gust de tothom. Intentaran que tingui la màxima acceptació entre la ciutadania i això no és fàcil, més en un context com l’actual. Quan es va començar a parlar de la Diagonal era el 2007 i ja es veia arribar la crisi. Ara estem en una situació de recessió, quan per fer aquest tipus de projectes es requereixen terminis i inversions, il•lusió, confiança… Les coses s’han de veure en el seu context.

M.T. : Com valora la participació ciutadana a Barcelona? L’Administració obre suficients vies de participació? En quina mesura l’Administració incorpora al resultat final l’opinió dels ciutadans que han intervingut en el procés participatiu?

M. A. F. : Crec que tenim un model democràtic de participació molt ampli i que el que s’ha fet ara és aprofundir en l’especificitat de la Diagonal. Jo formo part del Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona i allà hi ha totes les entitats cíviques i associatives.

Als districtes també hi ha mecanismes de participació ordinaris. Les entitats tenen la seva vinculació sectorial. Nosaltres tenim llocs de participació com un Patronat de Turisme de la ciutat de Barcelona o el Fòrum Ciutat i Comerç. Si a més a més ara es fa una acció específica perquè totes aquestes entitats i els ciutadans puguin dir-hi la seva, em sembla bo perquè les autoritats poden recollir i transmetre resposta a les inquietuds i les preocupacions de la gent.

M.T. : Qui són els afectats, per tant, qui ha de tenir dret a vot en la consulta ciutadana de la reforma de la Diagonal? Els veïns i els comerciants de la Diagonal? Tot Barcelona? Caldria considerar altres mecanismes que permetessin donar vot als molts usuaris de la Diagonal no empadronats a la ciutat de Barcelona?

M. A. F. : El que nosaltres hem dit a la ciutat i a l’Ajuntament és que estem d’acord amb la recollida d’opinions però que la consulta sobre l’activitat comercial i econòmica s’ha de valorar de manera diferent de la resta. Per tant, per la importància de l’activitat comercial, la primera qüestió que sempre plantegem és que la veu del comerç, dels serveis i del turisme, implicada a la ciutat globalment i específicament al territori més pròxim, ha de ser diferenciada.

* El Comité Ejecutivo de la CEC ha estado presente en el congreso

Madrid, 18 de febrero de 2010.- Los comerciantes españoles han manifestado su satisfacción con la aprobación definitiva de la Ley de Ordenación del Comercio Minorista (Lorcomin) en el Congreso de los Diputados. Todo el Comité Ejecutivo de la Confederación Española de Comercio (CEC) ha estado presente en la votación donde todos los partidos políticos han apoyado la nueva normativa excepto el Partido Popular (PP). “Asimismo, aplaudimos la colaboración que se ha establecido entre el PSOE y CiU”, ha señalado Miguel Ángel Fraile, secretario general de la CEC.

Según Fraile, la nueva ley dará más tranquilidad a los comerciantes porque supone un importante avance para el sector y para la sociedad española. No solamente porque supone una mayor transparencia y simplificación de los trámites, sino porque garantiza el equilibrio entre los diferentes formatos comerciales y contribuye a la “cohesión económica, social y territorial”. Además, Fraile ha afirmado que “ahora son las diferentes comunidades autónomas y los ayuntamientos los que tienen la responsabilidad de garantizar el equilibrio entre los diferentes formatos comerciales y de promover el comercio urbano y de proximidad”.

Asimismo, la CEC ha agradecido el apoyo recibido de los representantes políticos, en especial del ministro de Industria, Turismo y Comercio, Miguel Sebastián, a la nueva Ley de Ordenación del Comercio Minorista, que inició el pasado 15 de octubre su trámite parlamentario en el Congreso de los Diputados.

La Confederación Española de Comercio, máxima entidad representativa del pequeño y mediano comercio español, está integrada por 64 federaciones, que agrupan más de 1.500 organizaciones territoriales y sectoriales y representan unos 450.000 pequeños y medianos comerciantes.