Entrevista de Xarxes d’opinió al Secretari General de la CCC
Marc Trias: Quina opinió li mereix la Diagonal i la seva reforma?
Barcelona sempre ha estat un lloc de trobada i una ciutat amb un gran atractiu comercial. Els comerciants hem fet la ciutat des del punt de vista no només físic sinó d’ordenació: els codis mercantils, la vida associativa, la vida gremial… Som comerciants i som veïns; per tant, tenim una doble responsabilitat.
Miquel Àngel Fraile: L’Eixample és una part emblemàtica de la ciutat. Amb l’Any Cerdà se sentia dir que potser és el símbol més potent de Barcelona per diferenciar-se d’altres ciutats perquè l’Eixample és un model urbanístic amb unes característiques molt específiques, sobretot els xamfrans. La visió que va tenir Cerdà va ser extraordinària.
La Diagonal és una part indiscutible d’aquest Eixample, és un eix del qual deien que era com una autopista que podia comunicar ràpidament dues bandes de la ciutat. Aquesta via ràpida de comunicació s’ha anat transformant al llarg del temps en una via que té una certa comunicació i que permet creuar l’Eixample, però que ja no té les funcions originals. Per a això s’han fet les rondes i tenim altres maneres de poder moure’ns i creuar la ciutat que no pas pel bell mig.
La Diagonal és un eix vertebrador, com l’espina dorsal. Per tant, qualsevol actuació sobre aquesta via té unes implicacions que van més enllà del propi espai local i pròxim, perquè la Diagonal és vital per a la interconnexió mar-muntanya i est-oest.
És veritat que Barcelona necessita recuperar la il•lusió, perquè en aquest moment s’ha perdut. El projecte de la Diagonal és un projecte importantíssim, però no és el gran projecte de Barcelona. El que necessitem és que els ciutadans de Barcelona tinguin il•lusió per la seva ciutat, igual que la tenien a l’època dels Jocs Olímpics o quan la ciutat es transformava en la ciutat de disseny i moderna que és ara.
Hem d’il•lusionar i en aquest cas intentar que els beneficis siguin superiors als perjudicis fins i tot en el moment de la realització. Hi ha un element que per a nosaltres és molt important i que ressaltem aquí: el procés de transformació s’ha de fer molt vigilat i amb molta qualitat. Hem d’evitar que es repeteixin fets com els d’alguns projectes urbanístics del Plan E que estan enfonsant el comerç, com a la zona del carrer Rosselló i Rambla Catalunya o a les estacions de l’AVE.
Com s’han de fer les obres? Garantint un seguiment molt acurat de com es desenvolupa, que es tallin els carrers el temps mínim possible, la qualitat, l’espai, el soroll, la brutícia, com es podrà accedir mentre es faci l’obra, etc.
Els terminis i la manera de fer-ho seran elements a tenir en compte quan s’hagi arribat a un consens del tipus de Diagonal que volem fer. Nosaltres, com a Confederación Española del Comercio, hem fet una guia de bones pràctiques, on es veu la idea que tenim de com s’ha de fer una obra d’aquest tipus. Si no, tots en sortirem perjudicats. S’ha d’intentar minimitzar, donar valor i fins i tot estímuls i compensacions. Després el benefici serà per a tots, però ara el perjudici és només per a uns.
El comerç dóna feina al 40% dels veïns de Barcelona. Per tant, la gent ha d’adonar-se que el comerç és un motor econòmic i que la principal indústria de Barcelona són el comerç, els serveis i el turisme.
M.T. : El cotxe perd importància a Barcelona, ja que només el 15% dels deplaçaments privats a l’interior de la ciutat es realitzen en cotxe particular. L’Ajuntament de Barcelona aposta per “fer de la Diagonal un passeig” i reduir l’espai destinat al vehicle privat. Quina opinió li mereix aquesta iniciativa? S’han d’eliminar carrils destinats al vehicle privat a favor de les bicicletes, els vianants i el transport públic?
M. A. F. : És veritat que les ciutats han de ser còmodes i que es coneixen i s’utilitzen a peu. El 80% de les compres, quotidianes o no quotidianes, les fem a peu. Però pensem que a la ciutat no hi ha d’haver impediments ni barreres perquè la gent pugui entrar-hi en cotxe. Ja ens vam queixar en el seu dia de la idea de posar peatge com a Londres.
Hi va haver un moment en què es va debatre si el passeig de Gràcia s’havia de pacificar i tancar-ne la part central. Nosaltres vam dir que les voreres ja eren com de carrer de vianants, perquè és tan ample que permet compatibilitzar les dues coses.
Jo crec que a la Diagonal pot passar exactament el mateix. Podem aconseguir que hi hagi espais amplis i còmodes sense mobiliari urbà innecessari, ja que a vegades hi ha un excés de paranys que dificulten el moviment. Això permetria la gent es pogués moure d’una manera molt tranquil•la nord-sud i est-oest.
Per tant, hem d’intentar fer una cosa molt complicada: compatibilitzar els modes de mobilitat del vianant, del transport públic, del transport privat, la càrrega i descàrrega, i fins i tot la bicicleta com un altre element a incorporar. Tot això en un espai que és el que és.
Garantir que hi hagi uns fluxos i unes comunitats adequades no és gens fàcil perquè s’ha de prioritzar. Nosaltres prioritzem el vianant i la càrrega i descàrrega, abans fins i tot que el transport públic. Perquè si no hi ha càrrega i descàrrega no pot haver-hi activitat econòmica. Per a nosaltres és un element de proveïment de mercaderies. Hem de fer el possible perquè l’entorn sigui com de bulevard, agradable tant per als veïns -tot i que no n’hi ha tants perquè hi ha moltes oficines i sector terciari- com per als que hi treballen o als qui poden pensar que és un bon lloc per fer-hi alguna activitat comercial o social.
Quan es parla de reduir el trànsit, potser es tracta de racionalitzar-lo. Per exemple, es pot passar amb cotxe per les Rambles, però no hi ha cap ciutadà de Barcelona que pensi que és la millor manera de comunicar el port amb la plaça Catalunya. Per què? Perquè sap que l’espai és el que és i només s’hi ficarà per entrar als carrers o fer algun servei.
Per tant, no es tracta de prohibir sinó de veure quina és la finalitat de l’espai. Si transformem la part central en un espai amb reducció o racionalització del transport públic i privat, el flux de vehicles passarà per altres carrers i generarà altres problemàtiques en carrers col•laterals que suportaran una part del que s’ha tret.
La mobilitat dins de Barcelona és molt pacífica i, segons les nostres dades en els últims anys es manté estable. Fins i tot s’estan mantenint les entrades i sortides. No hi ha situacions com seria un creixement d’un 10% de vehicles cada any. La gent ja sap el que succeeix i que creuar la Diagonal és com creuar les Rambles. Té més flux, però se sap que l’estona és més llarga i que si ho fas és perquè en tens necessitat.
Nosaltres volem que hi hagi suficients carrils: com a mínim n’hi ha d’haver dos de circulació de vehicles en cada sentit, més el transport públic i el tramvia. Creiem que hi ha espai suficient perquè es puguin compatibilitzar aquestes necessitats. No estaríem d’acord en reduir el carril de vehicle privat a un per direcció perquè aleshores seria pràcticament matar aquesta via.
Partint de la importància de l’activitat comercial, creiem que hem de prioritzar el transport públic i la peatonalització. Però també diem que cal deixar un marge per al transport privat, perquè hi ha un tipus de clientela i un tipus de compra que no agafa el transport públic i hem de possibilitar-li l’accés. Estem parlant d’una zona on hi ha establiments que tenen un oferta comercial d’un nivell mitjà-alt i alt. Ens interessa tenir a la ciutat aquest tipus d’oferta potent per a la gent que té capacitat i que necessita venir-hi.
Avui dia, ens agradi o no, el cotxe és indissociable de la nostra vida quotidiana. Hi ha una conscienciació molt important amb els temes ecològics. Precisament avui els cotxes contaminem molt poc, perquè emet més CO² un avió que passa per la ciutat de Barcelona que 10.000 cotxes durant cinc hores. Ningú diu que no passin els avions, perquè els necessitem. Per tant, diria que és important que es tingui en compte l’aparcament privat.
M.T. : El procés de consulta popular sobre la futura reforma de la Diagonal ja està definit. Consistirà en diverses etapes en les quals l’oficina tècnica del consistori recollirà i valorarà les aportacions realitzades pels ciutadans i conclourà a la primavera de 2010 amb una consulta popular, en la qual els barcelonins podran o bé triar entre dos projectes presentats per l’oficina tècnica creada per l’Ajuntament o bé expressar el seu rebuig a ambdós. Quina opinió li mereix aquest procés?
M. A. F. : Estem d’acord amb les consultes per recollir opinions però al final s’haurà de prendre una decisió d’autoritat, perquè caldrà definir un projecte. I el projecte no serà al gust de tothom. Intentaran que tingui la màxima acceptació entre la ciutadania i això no és fàcil, més en un context com l’actual. Quan es va començar a parlar de la Diagonal era el 2007 i ja es veia arribar la crisi. Ara estem en una situació de recessió, quan per fer aquest tipus de projectes es requereixen terminis i inversions, il•lusió, confiança… Les coses s’han de veure en el seu context.
M.T. : Com valora la participació ciutadana a Barcelona? L’Administració obre suficients vies de participació? En quina mesura l’Administració incorpora al resultat final l’opinió dels ciutadans que han intervingut en el procés participatiu?
M. A. F. : Crec que tenim un model democràtic de participació molt ampli i que el que s’ha fet ara és aprofundir en l’especificitat de la Diagonal. Jo formo part del Consell de Ciutat de l’Ajuntament de Barcelona i allà hi ha totes les entitats cíviques i associatives.
Als districtes també hi ha mecanismes de participació ordinaris. Les entitats tenen la seva vinculació sectorial. Nosaltres tenim llocs de participació com un Patronat de Turisme de la ciutat de Barcelona o el Fòrum Ciutat i Comerç. Si a més a més ara es fa una acció específica perquè totes aquestes entitats i els ciutadans puguin dir-hi la seva, em sembla bo perquè les autoritats poden recollir i transmetre resposta a les inquietuds i les preocupacions de la gent.
M.T. : Qui són els afectats, per tant, qui ha de tenir dret a vot en la consulta ciutadana de la reforma de la Diagonal? Els veïns i els comerciants de la Diagonal? Tot Barcelona? Caldria considerar altres mecanismes que permetessin donar vot als molts usuaris de la Diagonal no empadronats a la ciutat de Barcelona?
M. A. F. : El que nosaltres hem dit a la ciutat i a l’Ajuntament és que estem d’acord amb la recollida d’opinions però que la consulta sobre l’activitat comercial i econòmica s’ha de valorar de manera diferent de la resta. Per tant, per la importància de l’activitat comercial, la primera qüestió que sempre plantegem és que la veu del comerç, dels serveis i del turisme, implicada a la ciutat globalment i específicament al territori més pròxim, ha de ser diferenciada.